Un torrent, no un passeig
Sorprèn als visitants saber que Les Rambles no van ser construïdes sinó que van créixer de manera natural sobre un torrent medieval. La paraula "rambla" ve de l'àrab raml (sorra), i fa referència al llit d'un riu o torrent que circulava per fora de les muralles medievals de la ciutat.
Al segle XIV, quan Barcelona va créixer i va construir una nova muralla, el torrent va quedar dins de la ciutat. Es va convertir en un espai públic informal, un camí de sorra entre convents i edificis religiosos.
La Rambla dels Caputxins, dels Estudis, de les Flors...
Les Rambles no és un carrer: és cinc trams, cadascun amb el nom del convent o institució que el flanquejava. De dalt a baix: la Rambla dels Canaletes (pels canals d'aigua), dels Estudis (per l'antiga universitat), de les Flors (pel mercat de flors), dels Caputxins i de Santa Mònica.
El 1936: la Rambla revolucionària
George Orwell, que va lluitar a Barcelona durant la Guerra Civil, va descriure Les Rambles com "el lloc més bonic del món" durant aquells dies de juliol de 1936. Per les Rambles circulaven els milicians amb les escopetes a l'espatlla, les milicianes amb mono blau, els camions de la FAI...
"Semblava que el proletariat hagués pres el poder per primera vegada a la seva vida. Era un moment que es podia creure." — George Orwell, Homenatge a Catalunya
El nostre audiotour Memòria del 36 dedica una parada especial a Les Rambles d'aquells dies revolucionaris.
La Rambla avui: entre el turisme i la vida local
Avui Les Rambles viuen una contradicció: és el carrer més visitat d'Espanya, amb més de 50.000 persones al dia, però els barcelonins fa anys que no hi passegen. Els quioscos, que durant dècades van vendre flors i ocells, han deixat pas a les terrasses i les paradetes de souvenirs.
La pregunta que es fan molts barcelonins és si és possible recuperar aquell espai públic per a la vida quotidiana sense excloure el turisme. La resposta no és senzilla.